Àrea temàtica
Ciències de la salut > Semiologia

Àrea temàtica
Farmacologia

Àrea temàtica
Neurologia

Àrea temàtica
Salut mental

ca - tic n m
ca - convulsió mimètica n f sin. compl.
ca - espasme facial n m sin. compl.
ca - espasme habitual n m sin. compl.

Definició
Acte coordinat, discontinu, repetit, sobtat, ràpid i de caràcter clònic, estereotipat, que interessa un grup de músculs que entren en acció simultàniament. Normalment reprodueixen trets de la vida diària (parpelleig, tos, fer l'ullet, girar el cap, etc) i són d'origen psíquic. És un acte voluntari que per la repetició passa a l'estat d'hàbit i acaba per produir-se involuntàriament sense causa i sense finalitat, exagerant-se en la forma, la intensitat i la freqüència fins a prendre els caràcters d'un moviment convulsiu i intempestiu que es repeteix amb excés. Poden inhibir-se voluntàriament durant un temps breu, bé que reapareixen més intensament en distreure l'atenció. També desapareixen durant el son. A vegades es manifesten en forma de coprolàlia o d'ecolàlia. Hom distingeix entre tics fisiològics o manierismes i tics patològics. Els tics patològics poden ésser primaris (distonia paroxismal, coreoatetosi cinesigènica paroxismal, síndrome de Lesch-Nyham, síndrome de Gilles de la Tourette) o secundaris (postencefalítics, posttraumàtics cranials, medicamentosos o tòxics). Els tics medicamentosos poden presentar-se amb l'ús d'estimulants del sistema nerviós central o d'antipsicòtics. Els tics tòxics es presenten en la intoxicació per monòxid de carboni.